Potser Camouflage era el grup que em cridava menys l'atenció, així que tot i saber que el canvi d'escenari el feien com el vent, vaig decidir anar al wc i a prendre una altra cervesa.
Primer ensurt, una cua d'unes 6 noies al lavabo. Primera solució: entre el lavabo d'homes (que també es veia ple, però sense cua) i el de dones, un lavabo de minusvàlids. L'intento obrir, s'obre, miro les noies i m'encongeixo d'espatlles. Entro com un llamp a la frase "no sóc d'aquí, això a casa meva es fa". Vaig tan ràpid com puc i quan surto ja hi havia una altra noia esperant. Perfecte, no els hi havia semblat una indecència.
Vaig cap a la barra i... ensurt número dos. Una cua horrorosa i uns cambrers molt molt lents, que a més anaven fent bromes entre ells. Conclusió? Em perdo les dues primeres cançons: Suspicious Love (shit!) i una de les noves, ok. Comença a sonar Neighbours i per fi em donen el meu mig litre de cervesa i torno corrent al meu lloc. Aquesta ja la puc disfrutar com Déu mana.
Em fixo en l'escenari. Estan els 3 nois de sempre i dos de nous! Porten un guitarra i una bateria. Sembla que ja faci temps que toquen junts per tal i com es porten. Sonen bé amb aquest acompanyament tot i que els hi treu una mica l'etiqueta de "grup electrònic". Els hi dóna força i ja va bé també.
Després passen a d'altres cançons: Shine (també nova), Love is a shield (per mi el temazo del grup per excel·lència), I can't feel you, We are lovers, Confusion, Me and You... i acaben amb The great commandment.
Van aprofitar per anunciar-nos el nou cd Grayscale.
La veritat és que aquí la sala ja estava quasi plena del tot i feia goig. Començava a fer una mica de calor i al final vaig acabar ja només amb una samarreta de màniga llarga arremangada i a sobre la de màniga curta de sempre de DM. Dic només perquè vaig arribar amb: 1 samarreta tèrmica de màniga llarga, una altra de màniga llarga, la de màniga curta de DM i dos polars. Una bufanda i guants sense dits. Unes mitges, uns mitjos i uns texans. Sí, al carrer, feia fred.
Aquí la gent ja va col·laborar més i ja es notaven els nervis per a l'arribada del gran final. Es van cantar més cançons, es va saltar més i la gent va fer més soroll. S'acostava el moment crucial.
Ara hi pensava, i no he anat a un concert d'aquest grup pròpiament dit. Els he vist dues vegades i sempre ha estat perquè anava a veure And One. La primera vegada a Berlín i ara a Múnich. A veure si amb el nou disc venen a Barcelona i els puc veure a ells, amb un setlist més extens.
Primer ensurt, una cua d'unes 6 noies al lavabo. Primera solució: entre el lavabo d'homes (que també es veia ple, però sense cua) i el de dones, un lavabo de minusvàlids. L'intento obrir, s'obre, miro les noies i m'encongeixo d'espatlles. Entro com un llamp a la frase "no sóc d'aquí, això a casa meva es fa". Vaig tan ràpid com puc i quan surto ja hi havia una altra noia esperant. Perfecte, no els hi havia semblat una indecència.
Vaig cap a la barra i... ensurt número dos. Una cua horrorosa i uns cambrers molt molt lents, que a més anaven fent bromes entre ells. Conclusió? Em perdo les dues primeres cançons: Suspicious Love (shit!) i una de les noves, ok. Comença a sonar Neighbours i per fi em donen el meu mig litre de cervesa i torno corrent al meu lloc. Aquesta ja la puc disfrutar com Déu mana.
Em fixo en l'escenari. Estan els 3 nois de sempre i dos de nous! Porten un guitarra i una bateria. Sembla que ja faci temps que toquen junts per tal i com es porten. Sonen bé amb aquest acompanyament tot i que els hi treu una mica l'etiqueta de "grup electrònic". Els hi dóna força i ja va bé també.
Després passen a d'altres cançons: Shine (també nova), Love is a shield (per mi el temazo del grup per excel·lència), I can't feel you, We are lovers, Confusion, Me and You... i acaben amb The great commandment.
Van aprofitar per anunciar-nos el nou cd Grayscale.
La veritat és que aquí la sala ja estava quasi plena del tot i feia goig. Començava a fer una mica de calor i al final vaig acabar ja només amb una samarreta de màniga llarga arremangada i a sobre la de màniga curta de sempre de DM. Dic només perquè vaig arribar amb: 1 samarreta tèrmica de màniga llarga, una altra de màniga llarga, la de màniga curta de DM i dos polars. Una bufanda i guants sense dits. Unes mitges, uns mitjos i uns texans. Sí, al carrer, feia fred.
Aquí la gent ja va col·laborar més i ja es notaven els nervis per a l'arribada del gran final. Es van cantar més cançons, es va saltar més i la gent va fer més soroll. S'acostava el moment crucial.
Ara hi pensava, i no he anat a un concert d'aquest grup pròpiament dit. Els he vist dues vegades i sempre ha estat perquè anava a veure And One. La primera vegada a Berlín i ara a Múnich. A veure si amb el nou disc venen a Barcelona i els puc veure a ells, amb un setlist més extens.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada