Ahir, a les 20.05h començava el Dark Christmas Festival a la sala Bikini de Barcelona.
El primer grup era Architect i està format per una única persona. No sonava malament, però no aportava gran cosa. Si no fos perquè al final va començar a tocar una espècie de cubell de les escombraries com si fos una bateria, es podria prendre per un dj qualsevol. No em va aportar gran cosa, tot plegat una mica soso.
Després van sortir Interfront i la sala ja començava a fer una mica més de goig. Els valencians tenien entre el públic bastants seguidors que es van fer notar. Crec que no van dir res durant tota l'estona que van estar davant de l'escenari. Dos nois amb els seus ordinadors i unes projeccions darrere. Poca cosa més. Però va sonar bé.
Finalment, van sortir Nitzer Ebb i alguns es van passar d'efusivitat, doncs la meitat de la meva beguda va acabar entre els meus texans i la samarreta del noi de davant.
Els 3 integrants molt entregats. El so prou bo i la llum també. Així que el concert començava bé. Van anar encadenant èxits més antics amb moltes cançons de l'Industrial Complex, cosa que em va alegrar, doncs és el meu disc preferit.
El Douglas no va parar de moure's durant tot el concert, cantant, amb les seves ulleres de sol, anant d'un costat a l'altre. Darrere, a la nostra dreta, estava en Bon amb les seves bateries. També ballant sense parar i cantant a primera línia la cançó que va obrir el concert.
Tenia bastantes expectatives posades sobre aquest concert i la veritat és que es van complir. Era el que esperava, una bona selecció de cançons i, tant el grup com el públic, participant en tot moment.
Això sí, com a nota negativa diria que la durada del concert va ser excessivament curta. No va durar gaire més que 1 hora i amb això no n'hi ha prou.
Després de comprar un cd i anar a sopar amb els de la feina, em vaig tornar a escaquejar per tal d'anar a l'after party show. Allà, i després de les fotos de rigor, vam poder disfrutar de bona música durant unes hores més. És d'agrair anar a un lloc on la música que posen ja t'agrada i no estàs patint per si la següent cançó et farà cridar d'horror, ni somrient internement al pensar quina cara posaria el dj si li demanessis una cançó de Nitzer Ebb o qualsevol dels grups que van sonar.
El primer grup era Architect i està format per una única persona. No sonava malament, però no aportava gran cosa. Si no fos perquè al final va començar a tocar una espècie de cubell de les escombraries com si fos una bateria, es podria prendre per un dj qualsevol. No em va aportar gran cosa, tot plegat una mica soso.
Després van sortir Interfront i la sala ja començava a fer una mica més de goig. Els valencians tenien entre el públic bastants seguidors que es van fer notar. Crec que no van dir res durant tota l'estona que van estar davant de l'escenari. Dos nois amb els seus ordinadors i unes projeccions darrere. Poca cosa més. Però va sonar bé.
Finalment, van sortir Nitzer Ebb i alguns es van passar d'efusivitat, doncs la meitat de la meva beguda va acabar entre els meus texans i la samarreta del noi de davant.
Els 3 integrants molt entregats. El so prou bo i la llum també. Així que el concert començava bé. Van anar encadenant èxits més antics amb moltes cançons de l'Industrial Complex, cosa que em va alegrar, doncs és el meu disc preferit.
El Douglas no va parar de moure's durant tot el concert, cantant, amb les seves ulleres de sol, anant d'un costat a l'altre. Darrere, a la nostra dreta, estava en Bon amb les seves bateries. També ballant sense parar i cantant a primera línia la cançó que va obrir el concert.
Tenia bastantes expectatives posades sobre aquest concert i la veritat és que es van complir. Era el que esperava, una bona selecció de cançons i, tant el grup com el públic, participant en tot moment.
Això sí, com a nota negativa diria que la durada del concert va ser excessivament curta. No va durar gaire més que 1 hora i amb això no n'hi ha prou.
Després de comprar un cd i anar a sopar amb els de la feina, em vaig tornar a escaquejar per tal d'anar a l'after party show. Allà, i després de les fotos de rigor, vam poder disfrutar de bona música durant unes hores més. És d'agrair anar a un lloc on la música que posen ja t'agrada i no estàs patint per si la següent cançó et farà cridar d'horror, ni somrient internement al pensar quina cara posaria el dj si li demanessis una cançó de Nitzer Ebb o qualsevol dels grups que van sonar.
Entrades
2 comentaris:
Me'n alegro que t'agrades, encara que no et veig molt emocionada. Pel que descrius, es el concert que fan sempre, força entregats i molt professionals.
Lo de la beguda . . . ja tens experiència. Jo no demano mai cap beguda a cap concert, a no ser que estigui segur que me la acabaré abans que comenci el concert.
I lo del Undead, quanta raó tens . . .
Salutacions.
Per cert. la cançó on canten tots dos, el "Getting closer"
Cert, van començar amb Getting Closer. Molt bon començament.
Sí que estava contenta, però cansada, així que les meves emocions estaven una mica apagades. La veritat és que només vaig dormir 4 hores i em vaig passar el dia estudiant alemany, així que anava una mica atontada.
El tema de la beguda no m'havia passat mai però era previsible. Jo encara que era la meva pròpia beguda i em vaig mullar els texans, però el pobre noi de davant que va rebre...
Publica un comentari a l'entrada