Segueixo el meu llistat particular de l'Amphi Festival amb un grup que no coneixia gaire, tot i que havia escoltat algunes cançons i no pintava malament.
El grup en qüestió és Aesthetic Perfection.
Breu descripció: es tracta d'un grup americà format pel Daniel Graves el 2000. Quan toca en directe està acompanya per un bateria, en Tim Van Horn i un teclat, en Tom Napack als EEUU i l'Elliot Berlin a Europa. Ell mateix es defineix com que no busca un propòsit amb la seva música:
It is not a comment on society.
It is not a forum for philosophy.
It is not your new voice.
It is not a revolution.
Without form, without ego or intention,
Aesthetic Perfection is music without a cause.
Influences are combined, songs composed.
Audio is recorded, edited, arranged and mixed.
Music designed without purpose.
El seu so és més proper a l'industrial, en general és fosc i potent, però no per això, omet temes més delicats i de tan en quan deixa escoltar unes estrofes amb una veu més cuidada. Pel que he pogut veure l'estètica és bastant agressiva també i amb el color negre com a predominant.
Discografia: per ara tenen 3 discs, el darrer de l'any 2011.
Temes més coneguts:
El disc que jo he escoltat més vegades és "A Violent Emotion". Com de costum, una de les cançons que més m'agrada és la pausada, la que no defineix gaire l'estil del grup, així que al final he optat per a posar-ne dues. Comencenm per la delicada: The Ones:
El segon video que he escollit és el darrer que han tret, Inhuman, lògicament, del darrer àlbum. Es tracta d'un video oficial i està ben fet (els anteriors simplement són les cançons amb una imatge):
Aquí combina més una veu més delicada amb distorsions i crits i, encara que pugui sonar una mica estrany, sona molt molt bé. Continuarà...
El grup en qüestió és Aesthetic Perfection.
Breu descripció: es tracta d'un grup americà format pel Daniel Graves el 2000. Quan toca en directe està acompanya per un bateria, en Tim Van Horn i un teclat, en Tom Napack als EEUU i l'Elliot Berlin a Europa. Ell mateix es defineix com que no busca un propòsit amb la seva música:
It is not a forum for philosophy.
It is not your new voice.
It is not a revolution.
Without form, without ego or intention,
Aesthetic Perfection is music without a cause.
Influences are combined, songs composed.
Audio is recorded, edited, arranged and mixed.
Music designed without purpose.
El seu so és més proper a l'industrial, en general és fosc i potent, però no per això, omet temes més delicats i de tan en quan deixa escoltar unes estrofes amb una veu més cuidada. Pel que he pogut veure l'estètica és bastant agressiva també i amb el color negre com a predominant.
Discografia: per ara tenen 3 discs, el darrer de l'any 2011.
- Close to Human (2005)
- A Violent Emotion (2009)
- All Beauty Destroyed (2011)
Temes més coneguts:
- Pale (video)
- Spit It Out (video)
- Schadenfreude (video)
- Living the Wasted Life (video)
- The Great Depression (video)
El disc que jo he escoltat més vegades és "A Violent Emotion". Com de costum, una de les cançons que més m'agrada és la pausada, la que no defineix gaire l'estil del grup, així que al final he optat per a posar-ne dues. Comencenm per la delicada: The Ones:
El segon video que he escollit és el darrer que han tret, Inhuman, lògicament, del darrer àlbum. Es tracta d'un video oficial i està ben fet (els anteriors simplement són les cançons amb una imatge):
Aquí combina més una veu més delicada amb distorsions i crits i, encara que pugui sonar una mica estrany, sona molt molt bé. Continuarà...
Entrades
1 comentari:
molt bones les cançons del dos vídeos.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada