Juny està sent un mes mogut i encara tinc menys temps de l'habitual per a fer coses. A més, aquest dilluns tinc l'examen d'alemany i estic intentant dedicar-hi unes quantes hores per tal de no fer el ridícul.
Tot i això, he considerat imprescindible fer una pausa de 5 minuts per escriure una mica sobre el concert que New Order va oferir el dijous passat a Barcelona. Era el concert inaugural que obria el Sónar 2012.
Primer van sortir els The Pinker Tones. Dos nois d'aquí que amb dos iPads i un Mac van punxar música electrónica. No va estar malament del tot, però per a mi potser encara és excessiu veure que fan la música amb un iPad, la sensació era molt estranya.
Una mica després de les 22h ja van sortir New Order a l'escenari.
Ja havia vist diversos videos de les seves actuacions en directe i ja sabia què veuria, però tot i això no vaig perdre la il·lusió. Sí, són uns sosos i el so no era el millor que podia ser, però escoltar els clàssics que m'han acompanyat durant anys no té preu. Vam aconseguir estar a primera fila (tampoc va ser gaire complicat) i ho vam poder veure perfectament. Escoltar-ho ja és una altra cosa. Per a mi la veu pràcticament no se sentia, però en alguns moments ja hi érem nosaltres per a solucionar-ho.
També volia comentar avui perquè no se'm passés, que pel canal de Youtube del Sónar es podran veure i escoltar algunes actuacions en directe, d'entre les quals hi serà la de New Order a les 23h.
Tot i això, he considerat imprescindible fer una pausa de 5 minuts per escriure una mica sobre el concert que New Order va oferir el dijous passat a Barcelona. Era el concert inaugural que obria el Sónar 2012.
Primer van sortir els The Pinker Tones. Dos nois d'aquí que amb dos iPads i un Mac van punxar música electrónica. No va estar malament del tot, però per a mi potser encara és excessiu veure que fan la música amb un iPad, la sensació era molt estranya.
Una mica després de les 22h ja van sortir New Order a l'escenari.
Ja havia vist diversos videos de les seves actuacions en directe i ja sabia què veuria, però tot i això no vaig perdre la il·lusió. Sí, són uns sosos i el so no era el millor que podia ser, però escoltar els clàssics que m'han acompanyat durant anys no té preu. Vam aconseguir estar a primera fila (tampoc va ser gaire complicat) i ho vam poder veure perfectament. Escoltar-ho ja és una altra cosa. Per a mi la veu pràcticament no se sentia, però en alguns moments ja hi érem nosaltres per a solucionar-ho.
També volia comentar avui perquè no se'm passés, que pel canal de Youtube del Sónar es podran veure i escoltar algunes actuacions en directe, d'entre les quals hi serà la de New Order a les 23h.
Entrades
2 comentaris:
Fa temps que penso que estan sobre valorats, i viuen d'una fascinació col·lectiva que encara no acabo d'entendre. Tot i això tenen moltes cançons boníssimes.
gràcies per la habitual crònica.
Potser una mica sobrevalorats sí que estan, però la veritat és que els cds tenen molt bons temes i, per suposat, sonen millor que el directe. Potser no tenen gaires cds rodons, però sí que poden fer uns best of increibles amb una barreja de tot.
També tenen tants seguidors per ser "la continuació" de Joy Division, tot i que jo trobo que són ben diferents. La gent està molt contenta quan fan versions de Joy Division, tot i que a mi m'agraden més com a New Order, no tan foscos i depriments.
Joy Division segurament també estan una mica sobrevalorats. Un final tràgic sempre li dóna a tot una significació diferent i l'amplifica.
Publica un comentari a l'entrada