Amphi Festival 2012 - Dia 2

Diumenge va començar igual que dissabte, arribant d'horeta al Tanzbrunnen, el lloc de l'Amphi Festival, donant una volteta per les paradetes i veient a la gent passar. Es veia que hi havia menys gent en general.

El primer objectiu del dia era anar a la firma d'autògrafs d'Aesthetic Perfection, a les 12h. Em pensava que hi hauria poca gent, però quan encara faltaven uns 20 minuts allò començava a fer goig. Com que en aquell moment tampoc hi havia gran cosa a fer, m'hi vaig quedar. Vaig aconseguir la firma i la foto i corrents a veure la darrera cançó de Lord of the Lost, que semblava que estava agradant molt a tots els assistents.

Després van sortir Solar Fake que vindran al desembre a Barcelona. Va estar molt bé, van tocar molt bé i el cantant molt delicat i amb bona veu, però on estava jo se sentia fluixet, la veritat. A l'estar sola em va fer vergonya cridar LOUDER!!!, però crec que hi haguessin guanyat.

Després van sortir Aesthetic Perfection i aquests sí que saben què és el soroll. Potser la veu no sonava prou nítida a vegades, però la resta ho compensava de ple. Molt bé la vestimenta, molt bé el so de la bateria en directe i molt bé el teclista pujat a sobre el teclat mentres tocava. Molta molta força, tal i com s'esperava.

Diumenge em coincidien tots els concerts que m'interessaven al mateix escenari, el Mainstage, el de l'exterior, pel que m'hagués pogut quedar allà, però vaig optar per descansar (i dinar!) mentres tocaven Stahlzeit. Són la banda tribut a Rammstein i com a tals van escenificar i posar foc a tot arreu. Va estar bé veure'ls i va estar bé descansar una mica també.

Mentre tocaven ja la darrera cançó vaig començar a aproximar-me a l'escenari, així quan van sortir The Crüxshadows ja estava en un molt bon lloc. Si estaves atent, cada vegada qeu canviaven de grup hi havia gent que sortia i et podies anar apropant. El cantant va sortir d'entre el públic, això ja augurava els seus següents passos: pujar-se tal mono a lesbarres de l'escenari, posar-se al lloc que hi havia entre l'escenari i el públic, i tornar a posar-se a caminar entre el públic. Pel que fa a la música va sonar molt bé tot i que em va semblar no conèixer quasi cap cançó de les que van tocar. També treuren nou disc.

A continuació era el moment de Mono Inc. Ja m'anava apropant a l'escenari mica en mica. En aquests dos canvis de grups encara no estàvem com a sardines, així que vaig poder descansar una mica sentada al terra, el que no va evitar que a l'intentar aixecar-me em trepitgés un cordó i em torcés el peu... però vaig dissimular com una campiona, així sí, tothom em va veure caure de cul. El grup va estar bé, però potser el tros "en acústic" va sobrar una mica. El cantant amb una guitarra i cantant The Passenger mentres anava xerrant. Una mica llarg tenint en compte que era un concert reduït de temps.

Llavors el torn tan esperat de Blutenegel. Aquí és on tinc els sentiments més contradictoris. No s'amaguen de què no toquen la música en directe, ni tan sols hi havia instruments a l'escenari, això està bé, total, si no faràs res, per a què fer el paperina. La música i la veu van sonar genials, però el que em feia caure la cara de vergonya eren les 4 noies que hi havia ballant i fent coreografies pel voltant: que si ara amb unes banderes (alguna no havia assajat prou) que si ara fem veure que som vampirs i ens mosseguem i surt sang, que si anem vestides de monja però acabem en bikini i, el millor, no sé com, peruqè no ho veia, però una va acabar despullada i una altra vestida com la mort la ruixava del que se suposava que era sang. La noia com si s'excités amb aquella sang i es llepava els braços i les mans i es refregava tota ella. No sé, la gent feia moltes fotos, però a mi em feia vergonya aliena.

Tot i això, la música va estar bé, vaig poder escoltar algunes de les meves cançons preferides i vaig disfrutar una bona estona.

Finalment, i ja a primera fila, And One. A la segona cançó vaig abandonar la primera fila per passar a la segona perquè no hi cabia per a saltar. Vaig estar molt contenta. Va sonar bé, l'Steve estava divertit, va fer broma (per suposat no en vaig entendre la meitat) i va cantar molt bé. Vaig saltar i cantar com una embogida i van tocar Back Home i Shouts of Joy del darrer disc que van sonar molt bé. Tmabé van tocar-ne algunes del Tanzomat, que jo hagués canviat per alguns clàssics i un parell de covers (The Walk i Timekiller) que potser no feien falta. M'agrada més quan colen els covers entre les seves cançons, tipus Wasted + Personal Jesus, tal com van fer.

També van estar una bona estona xerrant i fent una mica el tonto, com si haguessin escrit una cançó nova o així, però era com una broma de cançó, com si fos quan al final la gent crida "una altra, una altra" per tal que no s'acabi. No ho vaig acabar de veure clar. En Joke Jay va cantar High com ja va sent habitual i van fer broma una bona estona. Aquí suposo que va estar content perquè al ser a l'aire lliure podia fumar el que vulgués.

Això va ser tot. Vaig passar a veure Project Pitchfork per l'altra sala un moment, però no em quedaven forces, ni per a una cervesa i ni tan sols per a sopar. Cap a l'hotel a dormir i a veure com em llevava el dia següent.

I això va ser tot. Si puc, l'any que ve repeteixo o vaig a un altre festival similar, depenent del cartell. La gent prou bé, tot i que sempre hi ha gent curteta que empeny i molesta per a posar-se a davant, però menys de l'habitual.