divendres, 14 de juny del 2013

Sónar: Concert Pet Shop Boys

Contenta. Contenta perquè és divendres. I contenta perquè ahir vaig poder veure de nou els Pet Shop Boys en directe i tot va sortir rodat.

Ahir era el concert inaugural del Sónar. Vaig arribar al recinte de Fira2 a les 19h, una hora abans de què obrissin les portes. Allà em vaig trobar un conegut que feia temps que no veia i vam estar xerrant de música fins que les van obrir (amb uns 10-15 minuts de retard). Llavors, amb les presses, ja ens vam perdre de vista, però cadaun va quedar situat amb els seus amics. Suposo. Jo almenys sí que ho vaig aconseguir.

Com també vaig aconseguir una preciosa primera fila. Un cop en situació, una cerveseta (bastant cara, 4€, per la seva mida) i ja van començar a sonar les primeres notes de Dorian.


Es tracta d'un grup de Barcelona format el 2002 i benbé es podria definir com un grup indie. Havia escoltat alguna cançó a l'Spotify i no m'havien agradat especialment. A mi em costa bastant la música en castellà... En directe van estar bé. No em cridaven especialment l'atenció, però van sonar bé i van aconseguir anar animant el públic mica a mica.

Després d'una mitja horeta llarga d'espera, ja van sortir a l'escenari els Pet Shop Boys. O més ben dit, es van començar a projectar imatges sobre una cortina semi transparent. Al darrere, van aparèixer en Neil Tennant i en Chris Lowe.


Després d'un parell de cançons, la cortina va caure i ja ho vam poder veure tot de manera molt més clara. Ells amb una mena de vestit negre fet amb canyes i en Chris darrere d'un teclat bastant sobri i original. Es van anar canviant de roba constantment (es poden veure alguns dels vestits en les diferents fotos), el que els hi dóna una mica de vida tenint en compte que són bastant sosos.

Aquesta vegada portaven un parell de ballarins que els van anar acompanyant en la majoria de cançons i van fer alguns "solos" mentre ells descansaven o es canviaven de roba. Els ajuda a donar una mica de vida al concert, ja que el Neil no fa gran cosa, però és que el Chris només va somriure cap al final, fins llavors semblava un ninot de cera.


Sobre el setlist hi tinc algunes coses a comentar. Veiem primer quin va ser:
  1. Axis
  2. One More Chance / Face Like That
  3. Opportunities (Let's Make Lots of Money)
  4. Memory of the Future
  5. Fugitive
  6. Integral
  7. I Wouldn't Normally Do This Kind of Thing
  8. Suburbia
  9. I'm Not Scared
  10. Invisible
  11. Last to Die (Bruce Springsteen cover)
  12. Somewhere (Leonard Bernstein cover)
  13. Leaving
  14. Thursday
  15. Love Etc.
  16. I Get Excited (You Get Excited Too)
  17. Rent
  18. Miracles
  19. It's a Sin
  20. Domino Dancing
  21. Go West (Village People cover)
  22. Always on My Mind (Brenda Lee cover)
  23. West End Girls
  24. Vocal

Comencem per la part negativa: moltes cançons del darrer disc, el que, per a mi, baixava una mica el ritme del concert. Poca gent se les sabia i són més lentes i monòtones que els clàssics de tota la vida. A part, a l'afegir també cançons noves que ningú coneix, ja hi havia la quota de cançons en què la gent es queda més paradeta.

Pel que fa a la part positiva: com sempre els clàssics sonen bestials: Opportunities, Suburbia, It's a sin, Domino Dancing, Go west, Always on my Mind i West End Girls. Ja quan va sonar la primera d'aquestes es va veure un canvi d'actitud en el públic, animant-se molt més.

Com a resum, com sempre, no es pot fer feliç a tothom, sempre hi ha cançons que canviaries, però jo sí que hagués acabat amb algun altre tema, que ho deixés tot més amunt. Potser només canviant l'ordre de les 3 darreres cançons hagués estat suficient. Ens van deleitar amb, aproximadament, una hora i mitja de concert gratuït i va estar molt bé, la veritat.


Jo no tenia molta percepció de la quantitat de gent que hi havia ja que estava al davant de tot, però ara mirant algunes fotos per internet sí que he vist que hi havia molta molta gent. Se suposa que van regalar 10.000 entrades, així que suposo que si fa no fa, érem aquesta quantitat de gent. Pel meu voltant hi havia gent diversa, però va ser prou entretingut.

Excepte en el punt àlgid, amb It's a sin quan va aparèixer un borratxo amb 3 cerveses a la mà i li intentava donar al Chris, a dalt de l'escenari, que estava com a 2 metres i ni tan sols el mirava. Li vam dir que s'apartés, que se li estaven caient les cerveses. Però ves a saber què s'havia pres que no acabava de reaccionar, així que vaig acabar amb cervesa a: la samarreta, les bambes i mitjos, pantalons, la càmara de fotos, el rellotge i, no sé com, també a l'ull. Per sort, abans que tothom el tirés enrere, ens vam poder quedar amb una de les cerveses :) El premi per haver hagut de tornar a casa molla de cervesa. Afortunadament la càmara segueix funcionant.


Crec que va ser quan van tocar Love etc. és quan es van posar en aquesta mena de caixes-llits verticals i es van passar tota la cançó sense moure's. Sempre tenen alguna idea d'aquest tipus, sí, de gent una mica anada de l'olla, però que sempre em fa somriure.

Com a consell final, si teniu temps, jo buscaria més fotos per internet per veure la quantitat de vestits diferents que portaven. Ara ho estava pensant i he recordat com em va agradar no saber-ne res i anar-me sorprenent amb l'originalitat d'alguns d'ells. Així que si els heu de veure en viu, jo no en buscaria gaire informació, em deixaria sorprendre. Ah! I si algú em vol regalar una entrada per a veure'ls demà dissabte altra vegada, encantada de la vida!

A l'acabar vam sortir corrent per agafar els ferrocarrils i tornar a plaça Espanya i, des d'allà, l'N1 fins a casa. A la 1h ja era a casa. Era l'hora que havia previst en el cas més optimista. Avui no he anat al gimnàs al matí per a poder descansar una mica més i recuperar-me, ja que avui toca... KRAFTWERK!